L'AFER PUJOL: CRIM DE LESA PÀTRIA.

L'aflorament a la llum pública de la constatació de que tots aquells rumors (des de el molt llunya assumpte Banca Catalana l'any 1984) que durant anys havien relacionat al clan Pujol/Ferrusola amb la delinqüència de guant blanc no ha fet mes que avocar a Catalunya a viure ─a partir d'ara i fins no sabem quan─ en una dilatada i convulsa etapa plena de incerteses com si tots els catalans, plegats, ens haguessin enfonsat dins d'un remolí d'aigües turbulentes que agitarà durant decennis las nostres vides i la de les nostres institucions.  

¿Com acollirem des de avui les afirmacions i els recordatoris (que vindran de fora, però també des de dins) de que el que ha estat president de la nostra comunitat durant mes de dues dècades ha esdevingut una persona corrupta? ¿Quin català no mirarà a partir d'ara als seus veïns, als seus companys de feina, als seus familiars, àdhuc, com a possibles sospitosos d'estar incomplint amb les lleis solidaries de les nostres obligacions tributaries amb les quals aconseguim una distribució justa de la riquesa per aconseguir una societat mes justa i equitativa?.    

L'acció de desprestigi que els descendents d'en Florenci Pujol i Brugat ("Pujolet de la Borsa", ex "botons" de la Banca Marsans, que esdevenir banquer menestral, conegut per la seva intuïció pels negocis i per la gran capacitat de retenció de xifres, i també condemnat en 1959 per evasió de capitals a Suïssa) han deixat sobre la consciència col·lectiva dels catalans serà, durant decennis, com una llossa de vergonya que ens aplanarà a tots, com si, plegats, estiguessin contaminats per un fastigós "txapapote" que ens impedirà mirar a la cara amb orgull a la resta dels ciutadans lliures de l'Europa democràtica i progressista que ens envolta.

Però... ¿perquè els pecats d'una família han d'esquitxar a tota una comunitat?  Perquè Jordi Pujol i Soley no ha estat un català mes, sinó que, durant 23 anys, ha exercit el càrrec de President de la Generalitat de Catalunya. Es ben segur que milions de catalans no haurem votat mai a Jordi Pujol i Soley, però també es cert que mentre exercia la màxima magistratura del país l'hem respectat institucionalment com a representant electe del poble català.

El mateix president, revestit moralment de les seves conviccions cristianes i catalanistes (independentista només des de fa pocs anys), s'ha presentat sempre davant la ciutadania com un referent ètic ple de valors morals que ostentava la representació de la Pàtria Catalana amb una dignitat i honorabilitat a l'alçada de la de qualsevol dels rellevants pròcers, mandataris reconeguts, que han dirigit durant el transcurs de la història el seus països amb honor i eficiència i la majoria dels "ciutadans de Catalunya" l'hem cregut.

Per això, ara resulta inaudit haver d'assolir que el "patriarca" de la societat catalana, l'home ple de reconeixements institucionals (entre els quals fruïa de la condició de "Molt Honorable" i la Medalla d'Or de la Generalitat que va rebre el 2007) hagi tingut que donar a conèixer públicament (malbaratant la seva honorabilitat i el seu pas a l'olimp de la gloria ) el fet d'haver evadit a Hisenda diners ocultant-los a l'estranger durant més de tres dècades.

Però sembla que els Pujol no nomes han defraudat al Tresor Públic, sinó que també, sols o en connivència amb d'altres (empresaris deshonestos, funcionaris corruptes, etc.), han creat xarxes de negocis fraudulents amb la voluntat d'obtenir atresorament il·lícit en benefici propi servint-se de la seva proximitat a l'estructura partidària a la qual pertanyen.       

Amb aquestes estructures quasi mafioses han contaminat a una bona part de la societat civil catalana, molta bona part de la qual ha participat en el mercadeig de pagar "impostos revolucionaris" (el famós 4%) a l'entorn de la nissaga Pujol  en forma de regals a canvi de adjudicacions públiques i favors del Govern mentre el President el va presidir que han revertit en forma de comissions que van servir de base a inversions pera a obrir, arreu el mon, negocis multimilionaris.

Per tot això, però sobre tot per haver-ho fet "amagant la cartera (la d'ells) sota la senyera (la de tots)" i per haver-ho perpetrat utilitzant els símbols i les senyals de la Catalunya honesta, culta i laboriosa, complidora de les seves obligacions amb l'objectiu  d'engrandir dia a dia el benestar dels seus ciutadans es el perquè hem titulat aquesta reflexió amb el títol de "L'afer Pujol: Crim de lesa pàtria"